Vuit respostes curtes, amb les meves paraules, sobre com va una renúncia de lloguer amb Baula: qui decideix la fiança, què passa si l'inquilí no hi està d'acord, quant es triga i què cal tenir a punt.
Com es decideix si la fiança es retorna sencera o no?
No la decideixo jo, i val la pena dir-ho clar. Jo no conec el pis d'abans: no en vaig fer l'entrega de claus i no sé en quin estat hi va entrar l'inquilí. El que faig és una altra cosa: sóc els ulls de l'administrador dins del pis, i deixo constància un per un dels desperfectes que hi trobo, cadascun amb la seva fotografia.
Alguns casos són prou clars. La pintura, per exemple: l'inquilí no té l'obligació de deixar el pis pintat, tret que hi hagi una clàusula expressa al contracte, perquè s'entén com a desgast d'ús. Una altra cosa és que hagi pintat les parets de negre i la propietat s'hagi de gastar una pintada sencera sí o sí: això ja podria ser deduïble de la fiança. D'altres depenen del que la propietat i l'inquilí haguessin pactat, i això jo no ho puc saber. Amb l'informe a la mà, qui ha de decidir ho fa amb dades i no amb impressions.
Si hi ha acta d'entrada, la cosa canvia molt. Quan l'inquilí entra se li dona un temps prudencial perquè digui què veu que ja està malament, i queda escrit. A la sortida, això és el que li permet demostrar que allò no ho va causar ell, i sovint ja s'ha pactat qui arregla cada cosa i qui la paga. Amb acta d'entrada, a la sortida gairebé no hi ha res a discutir: només s'ha de comparar.
Què té un informe d'estat que no tinguin unes fotos fetes amb el mòbil?
Unes fotos et diuen com està el pis. L'informe et diu què has de fer, i en quin ordre.
La visita la faig sempre amb la mateixa pauta, estança per estança, i cada cosa que faig constar va amb la seva fotografia al costat. Per això el document aguanta si algú el discuteix.
I hi ha una segona part que és la que més s'agraeix. L'informe surt amb les actuacions prioritzades: què s'ha de reparar sí o sí abans de tornar a llogar, què pot esperar i què no cal tocar. Un pis buit no cobra lloguer i cada dia fora de servei costa diners, així que l'administrador pot demanar pressupostos el mateix dia que rep l'informe, sense haver-hi d'anar ell a mirar-s'ho. I si li va bé, aquestes actuacions les hi coordino jo mateixa.
Quant es triga, des que es fa l'encàrrec fins que l'administrador té les claus?
De l'encàrrec a les claus no hi ha sorpreses, perquè el calendari juga a favor: l'administrador sap el dia de sortida com a mínim un mes abans, pel contracte. Amb aquest marge, jo em puc organitzar bé.
El que faig és treure-li de sobre la part pesada. L'administrador em diu el dia que a priori ha quedat amb l'inquilí, però sempre hi ha uns dies de marge. A partir d'aquí truco jo a l'inquilí i quedem en ferm, dia i hora, adaptant-me al seu horari: tardes, nit o cap de setmana, que és quan la gent es pot moure.
Un cop feta la visita, l'informe surt en 48 hores. I les claus les porto jo mateixa en mà a l'administrador. No ho delego mai ni ho faig passar per ningú: són les claus d'un pis, i això és una qüestió de responsabilitat i de confiança.
Quan alguna cosa s'allarga, sol ser per la banda de l'inquilí: no contesta, demana canviar el dia, o encara no ha acabat de buidar el pis. M'hi adapto, però abans de trucar-li ja he preguntat a l'administrador quin marge de dies tinc. Si veig que allò s'estira massa, l'hi torno perquè sigui ell qui fixi un rang de dates nou: fer-ho dos dies més tard no és el mateix que fer-ho vint dies més tard, perquè normalment hi ha implicacions econòmiques.
Què passa si l'inquilí no està d'acord amb el que diu l'informe?
No ho discuteixo. Si l'inquilí vol fer constar que no comparteix alguna cosa del que hi ha escrit, ho fem constar a l'acta, amb les seves paraules, i signa igualment. Sembla el contrari, però és precisament això el que permet tancar la renúncia allà mateix: ningú signa sentint que perd una segona vegada.
Jo no hi vaig com a part del conflicte; hi vaig com a professional independent que deixa constància del que hi ha, amb la fotografia al costat. Després, qui ha de decidir —l'administrador o la propietat— té l'informe, la fotografia i el desacord escrit, i decideix amb dades.
Hi ha de ser, el propietari o l'administrador, el dia de la visita?
No. Precisament per això existeix el servei: sóc els ulls de l'administrador dins del pis. Quedo directament amb l'inquilí, faig la visita a l'hora que a ell li va bé —tardes, nit o cap de setmana—, tanco l'acta i porto les claus en mà l'endemà. L'administrador rep l'informe en 48 hores sense haver-se mogut del despatx.
Si algú de la propietat vol venir, pot fer-ho, però no cal. I sovint és millor que no hi sigui: una visita amb la propietat davant s'assembla més a un judici, i el que busco és exactament el contrari.
Per part de l'administrador: el dia previst i el marge de dates, el contacte de l'inquilí i, si n'hi ha, l'acta d'entrada o l'inventari amb què comparar. També si hi ha alguna clàusula del contracte que m'hagi de mirar: pintura, mobles, subministraments.
Per part de l'inquilí: el pis buit i tal com el vulgui deixar, totes les claus (porta, bústia, garatge, traster), accés als comptadors i, si en té, els últims rebuts dels subministraments.
Amb això la visita es fa una sola vegada. Quan el pis encara no està buit o falten claus és quan s'ha de repetir, i cada dia més compta.
Qui dona de baixa o canvia el nom de l'aigua, la llum i el gas, i quant es triga?
Ho puc fer jo. El dia de la sortida ja prenc les lectures finals amb fotografia del comptador, que és el que fa falta perquè la factura de tancament quadri. Després tramito la baixa o el canvi de nom directament amb les companyies, resolc la documentació que van demanant i confirmo el canvi amb el contracte nou a la mà. Segons la companyia, entre 5 i 15 dies.
Si l'administrador o el propietari ho prefereixen fer ells, els deixo les lectures i les fotografies a l'informe, i ja està.
Un informe d'estat serveix com a prova en una reclamació de fiança?
És un document que deixa constància: la visita feta amb una pauta fixa, cada desperfecte amb la seva fotografia datada, les lectures dels comptadors i una acta signada per l'inquilí, o amb el seu desacord escrit, si n'hi ha. Això és el que aporta.
Si serveix o no com a prova en una reclamació concreta ho decideix qui l'ha de resoldre, i no ho puc garantir jo: no sóc perit ni advocada. El que sí que puc dir és que un informe fet així aguanta molt millor que unes fotos soltes del mòbil, i que l'acta d'entrada és el que fa que la comparació sigui indiscutible.
